Tots els marenyers i marenyeres hem pogut conéixer les obres de David Furió i Bartolomé, donades les nombroses exposicions que ha realitzat, o mitjançant el seu bloc. Aprofitant que ha guanyat un concurs recentment, l'hem entrevistat per a què tots puguem conéixer l'artista i el món de l'art contemporani en general, de més a prop. No ens ha decebut; ací vos deixem amb aquesta entretinguda entrevista.
David Furió amb l'obra que l'ha fet guanyador de l'últim concurs. |
Diari Independent: Què significa per a tu la paraula art?
David Furió: Segons ens conten els “entesos” en la
matèria, és qualsevol activitat o producte realitzat per l'ésser humà amb una
finalitat estètica o comunicativa, a través de la qual s’expressen idees,
emocions, o en general, una visió del món, mitjançant diversos recursos, com
els plàstics, lingüístics, sonors…
Ara bé, la definició està oberta a
múltiples interpretacions, que varien segons la cultura, l'època, el moviment,
o la societat per la qual el terme té un determinat sentit.
El que està clar és que l’art és un
component fonamental i necessari per a la cultura, i amb açò és en el que crec
i confie.
DI: En quantes exposicions has participat? Destaques alguna en particular?
DF: Fins a l’actualitat, en mostres
col·lectives he participat en unes deu. D’aquestes em quede amb la que vaig
participar a la Fira de Mostres de València aquest any, on vaig compartir espai
amb companys, artistes i professors reconeguts en aquest món de l’art. Vaig
exposar l’escultura Elogi del Silenci i la Nit, i ara uns mesos després
d’aquest esdeveniment em donen el primer premi d’escultura del Galileo Galilei
amb aquesta mateixa obra.
I com no recordar l’exposició individual
de l’any passat a la sala d’exposicions Els Porxets, on recorde el recolzament
de companys, amics, familiars, veïns... i en especial l’ajuda per part de l’Ajuntament
del Mareny, on sincerament ens quedàrem amb els suecans, i mostràrem el que és
un art contemporani, no sols sorollisme, on predominen les barraques, les
falleres, la paella i com no les “haques”... Després de dir estes paraules crec
que no podré tornar a Sueca a mostrar la meua obra, però no passa res, està
l’escultor Daniel Claver...
DI: A quina o quines escultures li tens una estima vertaderament especial? Per què?
DI: A quina o quines escultures li tens una estima vertaderament especial? Per què?
DF: “Toda obra de arte es hija de su tiempo, muchas veces es madre de
nuestros propios sentimientos” Kandinsky.
Kandinsky reconeix a tot procés creatiu
com part d’un temps i sempre part d’un llenguatge de la època en el que creix.
És a dir, cadascuna de les obres que he realitzat fins al moment, tenen alguna cosa en
especial. En cadascuna d’elles he trobat alguna cosa i el més bonic és, que he aprés
alguna cosa nova. És aquesta qüestió la que et fa seguir treballant amb
l’escultura, i sempre donant el màxim possible. Així que, vertaderament
especial en l'escultura, és el procés creatiu d’aquesta i el sentiment que
fiques en cadascuna d’elles.
DF: Com el futur d’Espanya (bromeja entre rises).
Sincerament no se sap, uns diuen que aquests moments són moments
d’oportunitats, altres que de cap a caiguda... El que és cert, és que el món de
l'escultura està malament, ja que part d’escultura que es realitza és per a
institucions, empreses privades, administracions públiques… així que l’art
contemporani és només per alguns privilegiats... molt pocs viuen avui en dia
de l’art. Sempre hi ha algun, com es l’exemple de Ripollès, que es dedica a
realitzar encàrrecs públics, com aeroports, rotondes...
DI: Què faràs quan acabes la llicenciatura de Belles Arts?
DI: Què faràs quan acabes la llicenciatura de Belles Arts?
DF: No ho sé. Una de les meues metes és la
docència... per això s'ha de seguir estudiant molts anys més, però no sé si
serà possible en aquestos temps. El que és cert, és que amb esforç i il·lusió tot
és possible.
DI: Des de quan pensaves dedicar-te a fer escultures?
DI: Des de quan pensaves dedicar-te a fer escultures?
DF: Des que vaig vore una escultura a
València de Ripollès (bromeja entre rises). Vinga va ja hi ha prou de clavar-se en els demés.
Doncs sincerament no ho sé, crec que des de menut comences a fixar-te i
interessar-te amb coses que altres no es fixen. I després, intentes imitar
aquestes formes fins que aplega el moment en el qual et sents capacitat de
materialitzar les teues idees.
DI: En què t’inspirares per a crear l’escultura “Per al Silenci” que donares a l’Ajuntament?
DI: En què t’inspirares per a crear l’escultura “Per al Silenci” que donares a l’Ajuntament?
DF: Pel que fa a l’aspecte formal de l’obra,
un dels referents han sigut els obeliscs egipcis, imaginant com la llum del Sol
tensa un punt i es projecta cap al cel. També amb una obra molt coneguda de Constantin Brancusi: "Columna sin fin", on utilitza la
repetició modular d’un element per poder crear un clar-obscur i així aconseguir
el seu propòsit, una mirada infinita cap al cel.
Aquestos aspectes ajuden a la idea
conceptual proposada, l’enllaç de la Terra amb el cel, i així poder recordar a
aquells que ens esperen allí.
DI: Quins artistes són els
teus referents?
DF: Hi ha de molt bons artistes que m’han aportat idees per poder realitzar o
materialitzar les meues idees. En cadascuna de les meues obres es podria
nomenar més d’un artista amb el qual em sent identificat o he utilitzat els
seues encontres. Ara bé, no sols t'has de quedar amb el que t’apropies
d’aquest, sinó que ho has de dur al teu discurs personal, transformar-ho amb
el teu llenguatge i intentar donar-li la volta i aportar alguna nova idea i així fins que
comences a destacar dels altres, comences a tindre les teues pròpies inquietuds
i un llenguatge propi. I el més difícil és que t'identifique com a artista...
DI: Si hi ha alguna cosa que vulgues afegir, ara és el moment.
DF: Doncs donar les gràcies a tots aquells
que s’han interessat amb el que faig, a aquells que m’han ajudat
incondicionalment, a aquells que m’han donat la possibilitat i l’oportunitat de
mostrar en el que crec, i com no a la meua família i la meua parella que sempre
estan quan els necesite, sobretot quan he de comprar el material per poder
treballar (bromeja entre rises).
També dir a la gent i als veïns del
Mareny, que s’interessen i creguen, ja siga amb l'art, amb la cultura, amb el
futur, amb aquells que treballen incondicionalment per al poble i que se n'adonen de què sols volem el millor per a tots, cadascú fent el que sap i de la
millor forma possible.
DI: Gràcies per haver participat en l'entrevista. Et desitgem molta sort en la teua carrera artística.
DI: Gràcies per haver participat en l'entrevista. Et desitgem molta sort en la teua carrera artística.
DF: Igualment i endavant.
Ah! I si llig algun suecà aquesta
entrevista, que ho he dit amb estima el d'abans.
Podeu seguir les novetats de David Furió al seu bloc: http://davidfurioescultor.blogspot.com.es/
Podeu seguir les novetats de David Furió al seu bloc: http://davidfurioescultor.blogspot.com.es/
Molt bona entrevista David, enhorabona!
ResponEliminaOrgullós de ser marenyer!
Salut!
George.
L'enhorabona Davidet.....Fer una cosa que a ú li agrada et fa sentir realitzat....i si a més a més reconeixen el valor del que fas,aixó et motiva i t'estimula a fer les coses encara millor si cap.Molts artistes sols reproduixen...Tu crees....tu que tens la inspiració i el fonament....no deixes de crear per que tots pugam gaudir del que fas.Un abraç molt fort.Eres un crack!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaMolt bona l'entrevista, m'agradat molt. Enhorabona a David! Es un crack!!
ResponEliminaEls marenyers estem orgullosos dels artistes del nostre poble!!
Salut