Entrevista: Santi Escrivà, Músic marenyer

Santi Escrivà, compositor del pasdoble del Mareny de Barraquetes, i des de fa uns dies, subcampió del món de Colom a Braç. Aprofitem l'ocasió per a entrevistar-lo i que ens conte coses com a músic, i com a caçador. Dos aficions que estan molt lligades a la seua vida cotidiana. Vegem què ens conta.

Santi Escrivà, músic i compositor del Mareny de Barraquetes.

Diari Independent: El 26 de febrer de 2011 feres públic el pasdoble dedicat al nostre poble. Per què decidires compondre el pasdoble Mareny de Barraquetes?

Santi Escrivà: La veritat, és que quan composes alguna cosa, el més complicat es quan ve l' hora de posar el nom. I mirant altres pasdobles, tots tenen alguna cosa a vore en algun referent: noms de pares, mares, dones, pobles... i clar, aleshores vaig pensar, per què no fer un pasdoble i posar-li el nom del poble? Així la gent el coneixeria, i se sentiria més. I així per a què el poble tinguera un distintiu musicalment parlant.

DI: A banda de l’anterior pasdoble, n’has compost uns quants més. Quins són als que més estima els guardes?

SE: A part d'aquest, en vaig composar un per a la meua germana: "Lourdes", que es va estrenar en el 1999. I també l'any passat vaig fer: Ivan Franco "El Picanyo", dedicat al nostre amic. Aquest últim quedà finalista del concurs de pasdobles d'Alzira.


DI: A partir de 2004 començares a donar classes com a mestre de música. Des de quan t’interessares per la música? Per què?

SE: Vaig començar als 7 anys, en companyia d' un grup d'amics que ens apuntàrem tots junts, i tot va ser inculcat pels pares.

DI: Tens algun músic com a referent?

SE: La veritat, és que a mi tota la vida m'ha agradat Kenny-G. És un saxofonista, que ha estat sempre als meus oïts.

DI: També eres el mestre i director de l’Escola de Música del Mareny. Creus que serà possible fer una altra banda de música, exclusivament del Mareny?

SE: En quant a l'escola de música del Mareny, és una llàstima que no participe més gent, perquè quan començà, l' ajuntament va fer una gran inversió comprant instruments i material per a tots els xiquets, però poc a poc, la gent va dixant-s’ho. Jo des d’ací anime a tota la gent del Mareny per a què s'apunte a la música, perquè eixa és l'única forma de què l'escola es faça més gran i poder tindre una banda.

DI: Canviant de tema. A banda de dedicar-te a la música, també dediques part del teu temps a la caça. Has guanyat uns quants premis ja, quants en portes?

SE: Sí, la caça és la meua passió. I de premis ja en tinc uns quants per casa.

DI: Fa pocs dies, com ja anunciàrem des de Diari Independent, vas quedar subcampió del món de Colom a Braç. Què se sent amb aquest important títol?

SE: La veritat és que estic molt content, perquè aplegar a eixa posició és molt, ja que hi ha molta gent bona competint i tu eres un més entre tots. Molt content.

DI: On entrenes? Vegent els teus resultats, li deus dedicar molt de temps, no?

SE: Entrene a Xest, a un camp de tir que hi ha, i també a Cullera algunes vegades. Solc entrenar un parell de dies a la setmana. La gent que tira a aquest nivell està molt preparada i fan falta molts tirs per arribar ahí.

DI: Si vols afegir alguna cosa, ara és el moment.

SE: Voldria agrair, com no, a la meua família per haver-me recolzat sempre en el tema, perquè aquest esport és una despesa molt gran. També a l’espònsor Cartuchos SAGA, per ajudar-me en tot.

DI: Gràcies per haver participat amb nosaltres. Esperem que tot et vaja igual de bé que fins ara.

SE: Moltes gràcies.