David Furió inaugura una nova exposició a València, divendres 10 a les 18h

Cartell de l'exposició.

L'exposició “Cartografia del Silenci”, que serà inaugurada divendres 10 a les 18 hores al Mesón de Morella de València, presenta una instal·lació escultòrica del jove artista, David Furió, realitzada entre els anys 2012 i 2013.

L'obra d'aquest escultor marenyer és un lloc de reflexió i meditació que intenta conduir-nos a un silenci metafòric i ens convida a recórrer espais d'ordre, tranquil·litat i equilibri i així complir amb el propòsit d'aquesta.

David Furió (1989) utilitza el llenguatge de l'abstracció en les seues escultures i concedeix gran importància als materials. Així com a la cerca de l'eficiència mitjançant el rigor i l'ambició de la simplicitat com a elegància. En les obres que exposa en la Fonda de Morella ha triat l'acer i el marbre.

L'acer com a material viu i càlid, la bellesa del qual és essencial, aporta a l'obra una funció simbòlica. Es tracta d'un acer sotmès a un procés de transformació, on és tractat amb àcids per a aconseguir acabats naturals del propi material. S'aconsegueix així, amb la instal·lació que ens mostra, un conjunt de bellesa que condueix a l'espectador a una reflexió i interès cap a la pròpia obra.

En aquesta intervenció, David Furió, utilitza la línia per a cartografiar un espai. Crea un territori, estudia i elabora un lloc on l'individu després d'un recorregut per senderes i camins delimitats amb marbre blanc triturat, troba el nucli on és convidat a la reflexió i meditació a través d'un vot de silenci. És ací on se situa una peça de grans dimensions, realitzada en acer i marbre.

David Furió, en una
exposició de l'any passat.

Element vertical de base quadrada que respecta les proporcions mitjançant l'estudi del nombre auri, secció utilitzada en gran part dels seus treballs. En aquesta obra veiem una clara recerca personal de principis geomètrics constructivistes i una abstracció normativa, on la duu a terme amb un delicat i polit treball, tant en la seua construcció com en els acabats.

Segons l'artista, la intenció de l'obra és: “Un espai per a recórrer, unes senderes per on caminar. Una metàfora d'anada i volta al món interior i per açò, l'obsessió del regne del Silenci”. Es nodreix així del concepte de laberint, on crea una experiència visceral, un sentiment profund i intens, en un ambient determinat: el lloc d'exposició. L'obra és transitada per l'espectador i els seus pensaments romanen en el propòsit del ritual, la trobada del silenci i una ruta amb accés al diví.

Durant el recorregut, l'espectador contempla part de la sèrie “l'Espai i la Línia”, escultures que naixen d'un procés creatiu on David Furió duu a terme una recerca sobre l'ocupació i la desocupació. Un laboratori experimental, una successió contínua de punts on no s'intenta formar figura o forma en particular, sinó més aviat un element bàsic, un grafisme. Una forma d'expressió senzilla i pura que alhora pot ser dinàmica i variada. Una obra on l'espai i la llum, matèria i moviment, dialoguen en un exercici permanent d'abstracció.